Crònica i fotos del viatge Barcelona – Madrid en tren #Regional17501

El Bitllet

El passat 24 d’agost vaig viatjar entre Barcelona i Madrid en tren però no de la manera que avui dia és tradicional. En comptes d’anar-hi en AVE ho vaig fer en Regional Exprés. El  tren número 17501 servit amb la 470-115M em va portar des de l’estació de França de Barcelona fins a l’estació de Madrid – Chamartín en unes 9 hores.

Estació de França

Vista general de les vies de l’Estació de França

La 470-115M

Sortida des de via 5

Fer aquest viatge era una cosa que tenia pendent des de feia molt de temps. Sense les preses habituals i gaudint del viatge.

Sortint de Barcelona – Sants el tren va per la línia del Garraf, com és habitual. Un recorregut molt conegut pels viatgers de la R2 Sud. Fa la primera parada del camí a Sant Vicenç de Calders.

Sant Vicenç de Calders

Sant Vicenç de Calders i al fons una 447 estacionada fent serveis a la R4

Després de fer parada també a Torredembarra i a Altafulla – Tamarit, el Regional 17501 arriba a Tarragona.

Estació de Tarragona

Tarragona

Qui es pensi que per ser un tren de sortida de Barcelona i al matí no porta gent o va mig buit que s’ho tregui del cap. Des de Barcelona el tren va ple amb gent dempeus. I així va fins a Reus, on ja queda amb una ocupació més modesta. Entre Reus i Tarragona el tren també para a Vila-Seca.

Estació de Reus

Estació de Reus amb una 448 de fons.

Un cop el tren passa d’aquesta estació, deixant la via cap a Lleida a la dreta, s’endinsa en un territori fins ara desconegut per mi ferroviàriament parlant. La següent estació és Les Borges del Camp. L’edifici, com es pot comprovar, es troba en un estat més que lamentable. Em recorda a l’estat en que està l’estació de Palautordera. A més a més ha sigut renomenada com Les Borges del “Gram”

Les Borges del "Gram"

Estat ruïnós de l’estació de Les Borges del Camp

Un cop passat això el tren ja no s’aturarà fins a l’estació de Marçà – Falset, ja dins la comarca del Priorat. Com es pot comprovar l’estació es troba enmig del camp. Queda més o menys a la meitat de les 2 poblacions, però dins el terme municipal de Marçà.

Marçà - Falset

Marçà – Falset i el camp que l’envolta

Durant el recorregut que fa dins aquesta comarca passa pel costat sud del pantà dels Guiamets, passada l’estació de Capçanes, on fa també parada.

Pantà dels Guiamets

Pantà dels Guiamets

I d’aquí passem a la comarca de la Ribera d’Ebre, on la primera parada que fa és a Mora la Nova. Aquí hi ha canvi de maquinista en el tren. Durant la parada veig les restes d’altres trens que han sigut abandonats, passant els últims dies esperant un desballestament que no arriba. Mentrestant són vandalitzades sense que ningú faci res per evitar-ho.

Mora la Nova

Una 440 abandonada a l’estació de Mora la Nova

I així anem passant i creuant aquesta comarca ja amb la presència del riu que li dóna nom, l’Ebre. Primer Ascó amb la central nuclear sempre visible.

Ascó

Central nuclear de Ascó

Tot seguit el tren s’atura a Flix.

Flix

Vista de la platja de vies de Flix

I per últim dins aquesta comarca tenim Riba-roja d’Ebre, amb la vista de l’Ebre al costat de l’estació.

Riba-roja d'Ebre

L’Ebre al costat de l’estació de Riba-roja d’Ebre

Per últim, i abans d’abandonar Catalunya, el Regional 17501 para a Faió – La Pobla de Massaluca, a la comarca de la Terra Alta. L’estació, que es troba dins el terme municipal de La Pobla de Massaluca, està més a prop de la localitat de Faió, que es troba a la franja de Ponent, dins de territori de la comunitat d’Aragó.

Faió - La Pobla de Massaluca

No hi ha gaire a veure en aquest lloc

Aquí, a més d’abandonar territori català, deixem de banda durant una estona l’Ebre, que anirà més cap al nord de la nostra posició. Ara creuem el nord del Matarranya, tot i que oficialment ens trobem a la comarca del Baix Aragó – Casp. La següent parada és Nonasp.

Nonasp

Els voltants de l’estació de Nonasp

Ara passem a Casp. Capital d’aquesta comarca aragonesa. Com es podrà comprovar a partir d’ara i fins arribar a Saragossa, el territori que es troba el Regional 17501 és un territori més aviat despoblat, en part desèrtic. A vegades amb l’Ebre al costat, i d’altres apartat.

Caspe

Al fons de l’estació hi ha les ruïnes del convent de Santo Domingo

Aquí l’estació de Samper de Calanda.

Samper de Calanda

Samper de Calanda

Aquí l’estació de La Puebla de Híjar.

La Puebla de Híjar

Edifici de l’estació de La Puebla de Híjar

Aquí l’estació de La Zaida – Sastago.

La Zaida - Sastago

Edifici de l’estació de La Zaida – Sastago

I aquí l’estació de Quinto, última abans d’arribar a Saragossa.

Quinto

Voltants de l’estació de Quinto

Dins la capital de l’Aragó, el Regional 17501 s’atura a Miraflores, Goya i Portillo, abans d’arribar a la estació més important de la ciutat, Delicias.

Zaragoza - Delicias

Vista de l’estació de Delicias

A partir d’aquí el viatge canvia de paisatge. Abandona el riu Ebre i s’endinsa en la vall del Jalón, deixant el terreny més o menys pla per endinsar-se en un de més muntanyós. La línia clàssica Madrid – Barcelona, que des de Reus era via única, durant una estona torna a tenir doble via, però tornant a via única a partir del municipi de Ricla, on no s’atura. De fet aquí el Regional 17501 fa el trajecte més llarg sense parades de tot el viatge. Una hora més o menys exacta fins arribar a Calatayud.

Calatayud

Andana i edifici de l’estació de Calatayud

Un cop recuperada la doble via, la línia clàssica Madrid – Barcelona ja no tornarà a tenir via única en cap moment del viatge. Així, i continuant el trajecte per la vall del Jalón i per les muntanyes que envolten el riu, arribem a l’última parada dins Aragó, Ariza.

Ariza

Església de Santa Maria d’Ariza, S. XVI

Ariza

Edifici de l’estació d’Ariza

Al poc de passar aquesta estació la línia entra a la província de Sòria, i una mica més tard fa l’única parada en tota aquesta província i en tota la comunitat de Castella i Lleó: Arcos de Jalón. Aquí de nou ens trobem amb material abandonat esperant millor vida.

Arcos de Jalón

Andana i cartell a Arcos de Jalón amb una 470 abandonada de fons

Ara el Regional 17501 fa l’ascens cap al punt més elevat del viatge, aproximadament per sobre dels 1100 metres. Al punt on abandona la província de Sòria i que és on es troba l’estació de Torralba, on no hi para, però on es troba amb la línia Torralba – Sòria. Tot just sortint d’aquesta estació entra al túnel on a la sortida ja és a la província de Guadalajara. Deixem la vall del Jalón per entrar en la del Henares. Pràcticament des del tren es pot veure el punt on neix aquest riu. I una mica més endavant ens trobem amb la primera estació en aquesta província, Sigüenza, on destaca el preciós edifici que té.

Sigüenza

Impressionant estació de Sigüenza

Ara i ja fins arribar a la capital provincial, el Regional 17501 para a totes les estacions que hi ha a la província. En primer terme hi ha l’estació de Baides.

Baides

Estació de Baides

La següent és l’estació de Matillas.

Matillas

Voltants de l’estació de Matillas

Li segueix l’estació de Jadraque.

Jadraque

Voltants de l’estació de Jadraque

Tot seguit les estacions de Carrascosa de Henares, que pertany a Espinosa de Henares, seguida de l’estació d’Espinosa.

Carrascosa de Henares

Andana del baixador de Carrascosa de Henares

Espinosa de Henares

Voltants de l’estació d’Espinosa de Henares

Després l’estació de Humanes de Mohernando.

Humanes de Mohernando

Edifici de l’estació d’Humanes de Mohernando

I abans de la capital de la província, l’estació de Yunquera de Henares.

Yunquera de Henares

Edifici de l’estació de Yunquera de Henares, del mateix estil que el d’Humanes

Finalment el Regional 17501 arriba a Guadalajara. Aquí el tren fa l’última parada abans d’arribar a la destinació final. Aquí també comença la línia C2 de rodalies de Madrid.

Guadalajara

Vista de l’estació de Guadalajara

Un cop passada aquesta estació, passarem per l’última població d’aquesta província, Azuqueca, abans d’entrar a la Comunitat de Madrid. Entrarem per Meco, i després ja arribarem a la ciutat Complutense, Alcalá de Henares. A partir d’aquí la línia clàssica Madrid – Barcelona passa a tenir 4 vies. 2 de elles dedicades a trens de rodalies, i les altres 2 a la resta, que són alguns pocs regionals i mercaderies. Després passem per Torrejón de Ardoz. En arribar a San Fernando de Henares, desapareixen les 4 vies. 2 giren cap al sud, per arribar fins a Atocha creuant els districtes de Vicálvaro i Vallecas. I les altres 2, que és per on va el Regional 17501, tiren cap al nord, envoltant la zona nord-est de la capital i arribant, després de 9 hores de viatge, a l’estació de Madrid – Chamartín, final de trajecte.

Madrid - Chamartín

La 470 – 115M per fi arriba a Madrid – Chamartín

Com a resum d’aquest viatge jo en trec diverses conclusions. Primer de tot, l’ocupació del tren, sent molt important en els primers quilòmetres, i passant a ser modesta la resta del viatge. En cap cas el tren anava buit, i no vaig ser jo l’única persona que va fer el trajecte sencer.

Segona conclusió, el territori per on passa. Que en uns 700 km de trajecte passi per zones de boscos, de desert, de muntanya, de ribera. Es nota molt el canvi entre Catalunya i Aragó, i dintre de la mateixa Aragó el canvi també en passar Saragossa. També una diferència molt important entre Catalunya i la resta de zones, ja que pràcticament no hi ha arbres ni boscos un cop es passa a Aragó, i és així ja tot el trajecte.

Tercera conclusió, la deixadesa d’Adif en tot allò que és ferrocarril convencional. Salta a la vista la falta de manteniment i també d’abandonament d’algunes estacions, sense cap mena de personal en la majoria d’elles. També es veu una mostra d’allò que fa renfe amb els trens que ja no vol, també abandonar-los i deixar que els vàndals facin el que vulguin amb ells.

No sé si repetiré alguna vegada aquest viatge en el que he recorregut la zona nord-est de la península. Però sense cap mena de dubte és tota una experiència per als qui els agradi anar als llocs sense pressa, gaudir de les vistes i del propi tren. Aquest és l’únic tren per via convencional que queda entre Barcelona i Madrid, i no sabem quant durarà, o sigui que mentre existeixi, a gaudir-ne.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *