Viatge a Galícia i Portugal amb records del passat

Ara fa una setmana em trobava a Galícia, on vaig decidir passar uns dies aprofitant un període de vacances. Era un viatge en el que tenia molt d’interès per 2 raons. Una, perquè és una zona molt poc coneguda per mi. La segona raó és que ja hi vaig anar a Galícia, però en fa gairebé 30 anys d’això, quan només tenia 3 anys, i volia intentar recordar els llocs on vaig ser en aquella ocasió.

El viatge el vaig decidir fer en tren. El Tren Hotel 922 és l’encarregat de fer l’anada. Fent una ullada en el Maps, el trajecte que vaig fer va ser aquest:

galicia1 galicia2

Aprofitant l’avinentesa, fa uns anys vaig escriure un relat al meu antic blog relacionat amb aquest viatge, quan encara era un tren Estrella i no un Tren Hotel. Aquí la primera part, segona part i tercera part.

L’arribada va ser a l’estació de Vigo – Guixar

L'estació de Vigo - Guixar

L’estació de Vigo – Guixar

El primer dia el vaig passar per la ciutat. Només aclarir que a Vigo la gent deu tenir les cames ben desenvolupades perquè la ciutat està ficada en una zona de fortes pendents, i per exemple només cal caminar per la Gran Via de la ciutat per saber de què parlo.

L’endemà, vaig llogar un cotxe i vaig decidir baixar cap al sud, retardar una hora el rellotge, i visitar Porto. No era la primera vegada que entrava en Portugal, però gairebé, ara explicaré perquè. En arribar, i com que jo em moc millor en transport públic, vaig deixar el cotxe estacionat en el pàrquing de l’estadi de futbol, que té estació de metro, i vaig anar fins a Vilanova de Gaia directament. Era sobre les 13:00, hora local, i era hora de dinar. Per no complicar-me molt vaig dinar en El Corte Inglés que hi ha allà. En acabar vaig anar caminant fins al Ponte Luis I, que tot era baixada. Aquest pont creua el riu Douro, i té, des de la part de dalt, unes vistes magnífiques.

Vistes de Porto des de dalt del Ponte Luis I

Vistes de Porto des de dalt del Ponte Luis I

Després vaig baixar a la part de baix que es veu a la foto, i les vistes en són unes altres.

Vistes del Ponte Luis I des de baix

Vistes del Ponte Luis I des de baix

Vaig poder caminar per la zona cèntrica de Porto, amb les seves pujades i baixades. Quan va ser l’hora de marxar, doncs de nou al transport públic. En aquest cas, abans d’entrar al metro, com que la parada que vaig trobar era la de São Bento, que a més a més és una estació de CP (Comboios de Portugal), doncs hi vaig fer alguna foto.

Interior de l'estació de São Bento

Interior de l’estació de São Bento

A més a més de les fotos, també vaig gravar, en general durant la visita a Porto i durant tot el viatge, alguns vídeos ferroviaris, com és costum en mi, que més endavant seran pujats al meu canal de You Tube. I com que de passada cap a l’estació de Estádio do Dragão el metro passava per Campanhã, que és l’estació central de trens de Porto, doncs vaig fer una petita parada en el trajecte. El fet que ni al metro ni al tren hi hagi torns per entrar o sortir, facilita molt el fet per poder accedir-hi i passejar per les andanes sense cap problema i sense haver de tenir bitllet, que jo el tenia per moure’m pel metro, però que si no el tens almenys hi pots entrar.

Estació de Porto Campanhã

Estació de Porto Campanhã

Ja a la tornada, i tot just passar la frontera, vaig fer una parada, aparcant el cotxe a la població de Tui. Aquest municipi és fronterer amb Valença do Minho. Quan abans he dit que no era la primera vegada que venia a Portugal és perquè, quan tenia 3 anys, en aquell viatge a Galícia, també vaig passar per Portugal, però només una mica, en concret en aquesta zona. A la foto es veu el riu Miño, a la dreta és Portugal, a l’esquerra Galícia. A la dreta en aquell moment eren les 19:09, a l’esquerra incomprensiblement les 20:09.

Frontera entre 2 països, i 2 hores diferents

Frontera entre 2 països, i 2 hores diferents

Tinc alguns records, pocs, de quan vaig venir aquí fa tants anys, però sí recordo creuar el pont que passa per sobre del riu.

Pont Internacional Tui - Valença

Pont Internacional Tui – Valença

I no només recordo, sinó que a més a més em van fer una foto amb aquest cartell d’entrada a Portugal (aquest o un altre, que després de 30 anys potser l’han canviat alguna vegada)

Entrada a Portugal

Entrada a Portugal

Vaig caminar una mica per aquesta zona de Valença, i alguns records em venien a la memòria. Tot plegat molt maco.

Tot seguit vaig tornar cap a Vigo. Vaig aprofitar que em trobava en l’oest, i vaig anar a la platja de Samil, per veure com es ponia el sol, amb les illes Cies de fons.

La posta de Sol a les 21:32 hora local

La posta de Sol a les 21:32 hora local

L’endemà vaig agafar de nou el cotxe de lloguer per anar a visitar una ciutat que també tenia moltes ganes de veure, Lugo.

La meva història amb Lugo ve d’un altre motiu. També té a veure amb la meva infantesa. De petit, quan jugava a la meva habitació, m’imaginava que els cotxes amb els que jugava circulaven per una ciutat que li vaig posar de nom Revoltosa. En una de les joguines que tenia, que era com un pàrquing de cotxes, hi havia senyals de trànsit reals, que posaven 2 direccions, cap a Madrid o cap a La Coruña. Per això vaig decidir que aquella ciutat de joguina seria al lloc on era Lugo.

I vet aquí em trobava a Lugo per fi. És una ciutat molt maca, però poc coneguda. Té el gran mèrit de mantenir la muralla romana d’una peça. A més a més de poder caminar per tota la muralla per la part de dalt, amb el que a més a més pots gaudir de molt bones vistes de la ciutat per tot arreu.

Per la part de dalt de la muralla, amb la catedral de fons.

Per la part de dalt de la muralla, amb la catedral de fons.

La zona centre és de veritat centre, és a dir, sense edificis lletjos construïts els anys 70 que imperen en la majoria de ciutats espanyoles. També és molt recomanable fer la volta a la muralla per la part externa.

La muralla de Lugo per l'exterior

La muralla de Lugo per l’exterior

Ara, la visita és ràpida, perquè no és gaire gran. Després de visitar el centre, i abans de marxar, vaig fer una altra visita obligada per mi, l’estació de tren.

Edifici de l'estació de Lugo

Edifici de l’estació de Lugo

Com molt en aquesta ciutat, està bastant desèrtica, amb molt pocs trens diaris. Només té trens nocturns que la connecten amb Madrid i Barcelona, cap de diürn.

Després de marxar de Lugo, i abans de tornar a Vigo el cotxe de lloguer, vaig fer una altra parada també nostàlgica que venia de pas. Al costat de Pontevedra, al poble de Poio. Quan vaig ser aquí amb 3 anys, el lloc on vaig ser amb la meva família va ser en aquest poble. Tenia records de com era la casa on vam ser i també de la platja que hi havia al costat. I els meus records es mantenen bastant bé malgrat fer tants anys i ser tan petit. La platja és aquesta.

Platja de Poio

Platja de Poio

I molt a prop, la casa on vaig ser. El que em va fer reconèixer-la van ser les escales de pujada a la planta de dalt. Tinc aquesta imatge de petit pujant aquestes escales, per això la vaig reconèixer.

La casa de Poio

La casa de Poio

Després d’això vaig tornar a Vigo, i el cotxe de lloguer que ja no el necessitaria més durant el temps que em quedava allà.

L’endemà vaig anar a Santiago de Compostela, en aquest cas en tren. Vaig agafar un regional amb material diesel 599 de l’estació Guixar. En arribar a Santiago, vaig anar cap al centre, ben ple de gent. De nou aquí tenia records de la infantesa, perquè també de petit vaig venir aquí. També tinc una foto dins de la catedral. En aquest cas vaig entrar-hi, que en aquell moment estaven en la eucaristia, i vaig veure volar el botafumeiro.

El botafumeiro volant dins la catedral de Santiago

El botafumeiro volant dins la catedral de Santiago

Era el dia 1 de maig, dia del treball, així que per fora també s’escoltaven les manifestacions que els sindicats gallecs estaven fent. Des del parc de l’Alameda vaig fer una foto en la que es veia millor la catedral que des de la praza do Obradoiro.

Catedral de Santiago des del parc de l'Alameda

Catedral de Santiago des del parc de l’Alameda

I ja un cop visitat tot, doncs cap a l’estació de tren per tornar a Vigo. En aquest cas en un tren serie 120 elèctric, que arribava a la nova estació de Vigo – Urzaiz.

Vista de les andanes i vies de l'estació de tren de Santiago

Vista de les andanes i vies de l’estació de tren de Santiago

I això és tot. L’endemà vaig abandonar l’hotel, vaig fer temps fins l’hora de sortida del Tren Hotel 921 cap a Barcelona – Sants que sortia a les 17:55 de Vigo – Guixar.

D’aquest viatge el que més m’ha agradat ha sigut poder anar a un lloc ben maco com és Galícia, tot i que n’he vist molt poc de tot el que hi ha. A més a més també he visitat Portugal, en concret Porto. Però el millor ha sigut recordar aquells moments de petit, i saber que els records, tot i estar difusos pel temps, encara perduren.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *