8 d’abril de 2002, avui fa 14 anys de la meva primera visita a Catalunya

Com si el temps passés volant, avui fa 14 anys de la primera vegada que vaig trepitjar Catalunya. Va ser un 8 d’abril, de 2002. Era dilluns. Aquesta visita era una excursió que feia amb l’institut. En aquella època jo feia 1er de Batxillerat, el segon any que el feia, perquè estava repetint. I tot i que sóc ateu, l’excursió la vaig fer amb l’assignatura de religió. Potser era per costum i que tota la vida havia cursat religió, que sempre m’hi apuntava, tot i que ja per aquella època no n’era gaire de catòlic.

Entrant en el tema del viatge, doncs com que era la primera vegada que vindria aquí, tenia certs dubtes. Ja feia 2 anys que havia començat a aprendre català pel meu compte perquè des d’aleshores que m’interessava molt Catalunya, i Barcelona en particular. Però clar, no sabia com era això, com seria la ciutat. Com podia saber que m’agradaria si no hi havia vingut mai? Per això era necessari aquell viatge, per sortir de dubtes i tenir ja 100% clar que és aquí on algun dia viuria.

Els dies previs van ser de molts nervis però per un fet extern. A la comunitat de Madrid tot just va començar aquell dia una vaga d’autobusos privats. Aquest fet provocava que potser el viatge s’havia de suspendre en no poder viatjar en autobús. Al final vam sortir a abans de les 6 de la matinada des d’una zona de centres comercials d’Alcorcón buida a aquella hora. Sobre les 6:45 de la matinada l’autobús va sortir dels límits de la comunitat de Madrid, va ser a partir de llavors que ja em vaig sentir més tranquil.

El viatge anava avançant. Vam fer parada durant un parell d’hores a Saragossa. L’entrada a Catalunya va ser per l’AP-2, com és clar per peatge. I crec que serien com les 17:00 o les 18:00, que vam arribar a Barcelona. Entrant per la Diagonal, baixant per Passeig de Gràcia cap a Plaça Catalunya, i d’aquí baixant per la Rambla. L’autobús ens va deixar just al costat del teatre de Liceu, on molt a prop hi havia l’hostal on ens allotjàvem. Era al carrer unió, a un lloc que es deia (o és diu, no sé si encara es dirà així) Ideal Youth Hostel.

Doncs ja hi era, a Barcelona. Abans del sopar vaig anar pujant la rambla fins Plaça Catalunya per veure una mica allò. A la nit, vam passejar, en aquest cas cap al mar. Vam anar pel Port Vell, i després vam anar cap a la Barceloneta. Aquí vam anar a la platja, on una ona sense avís (normal) em va mullar tots els peus. Sort que tenia un parell de vambes de recanvi.

L’endemà al matí vam fer visita per Barcelona. La ciutat vella principalment. També el parc de la Ciutadella, l’arc de Triomf. Recordo que després per Plaça Catalunya ens van deixar tems lliure i jo vaig estar voltant una mica per allà, i vaig aprofitar per entrar a l’estació de metro, per veure si hi havia algun plànol, però no en tenien. A la tarda vam anar a Montserrat, que era la part religiosa de la visita. Tot i no ser catòlic, el lloc està genial i a mi m’agrada anar-hi de tant en tant ara també.

L’endemà, dimecres 10, vam visitar la zona de Montjuïc, en concret el poble espanyol, i també la zona de l’estadi olímpic. Després de dinar i abans de marxar de Barcelona cap a Coma-ruga vam visitar la Sagrada Família, per fora això sí. I després doncs això, cap al sud perquè l’endemà vam passar el dia a Port Aventura. Divendres 12 doncs ja vam tornar a Alcorcón.

Això és en resum el que vaig fer. Però el que vaig sentir era a més a més molt emocionant. Cal posar-se en la pell d’un noi de 17 anys que estava veient complint-se el seu somni, que en aquell moment no era un altre que anar a Catalunya. Recordo com, el simple fet d’escoltar la gent parlar català, de poder veure televisió en català engegant la tele, de poder parlar jo mateix en català amb altres persones, era tota una aventura per a mi en aquell moment. El millor moment va ser a l’alberg de Coma-ruga la nit de dijous, perquè hi havia allotjats també uns nois de Tortosa, que em sembla que eren d’algun grup de teatre o alguna cosa així. Recordo com em vaig atrevir a parlar amb ells en català, i com em tremolava una mica la veu perquè era pràcticament la primera vegada que mantenia una conversa llarga en aquest idioma.

El pitjor va ser que, en aquella època encara no tenia càmera de fotos digital, ni els mòbils tenien càmera de fotos, i la càmera analògica que vaig portar, amb un carret de 36 fotos, per no sé quin motiu, no va funcionar i quan el vaig portar la botiga de fotos per revelar-lo, no n’havia fet ni una de foto.

Ara, 14 anys després, i des de fa 6 i mig vivint aquí, això ja queda molt lluny. Tot i que algunes coses sembla que continuïn d’actualitat, sinó només cal veure la portada de la Vanguardia d’aquell dia.

La Vanguardia del 8 d'abril de 2002

La Vanguardia del 8 d’abril de 2002

Però sempre quedarà aquest dia, el 8 d’abril, com l’aniversari destacat d’aquella primera visita, d’aquella primera vegada que vaig conèixer Barcelona, Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *